11 de juny del 2010

Mestra

L'alegria que em desborda que s'hagi acabat... i l'enyorança de reconèixer, que s'ha acabat. Quins sentiments més contradictoris ens fan sentir dins nostre quan el que has estat coneixent durant tres anys s'esfuma de cop... I només fa un dia. I sembla que l'any que ve tot hagi de ser igual, sense canvis. Amb les mateixes cares, les mateixes màscares. Però no ploraré. Somriuré perquè he pogut, pel que he viscut. Tres anys s'escriuen omplint moments que mai deixaré de guardar dins d'aquell calaix que hi posa: carrera.

Un gràcies és poc...

9 comentaris:

òscar ha dit...

Entenc i recordo aquesta sensació que no saps ben bé si és de descans, de futur enyor o d'ambdues coses alhora.

Núr ha dit...

Enhorabona per arribar on has arribat! Es fa tan estrany quan finalment acabes... A mi em va costar molt creure-m'ho... Segur que ara t'esperen tantes i tantes coses noves pel camí! Endavant! :D

lolita lagarto ha dit...

Tres anys són molts moments, moltes estones, no m'estranya que ara mateix tinguis cucs dins dels teus ulls...
una porta es tanca i se n'obre una altra..

Sergi ha dit...

Però ara començaràs a omplir un altre calaix, o més ben dit, uns quants més. I el millor és que aquest que tanques el recordaràs sempre amb estimació, perquè és un dels bons.

Striper ha dit...

Dius que has acabat , jo crec que ara començes el cami ara ompliras el nom de mestra.

GURMET ha dit...

Ara despres d'aixo que diu carrera comnça el repte fins ara no ha sigut facil peò arra el millor i de vegades òtser et trobaras en un carrer sense sortida però tu endevant.

Ull de cuc ha dit...

Òscar, estranya sensació, eh... no saps ben bé on posicionar-te...

Núr, la veritat és que sí! em queden tantes coses per fer... que no me les acabaré pas totes!!! Aniré informant :)

Lolita lagarto, clar que hi tinc cucs!! jejeje, són massa moments! massa emocions! massa sentiments i aprenentatges! un massa, que ja s'ha acabat!! ;)

XeXu, el calaix que ara començo a omplir serà grandiós. Em va tocar fer el discurs de graduació i la meva última frase era: "ara s'acaba una part, però ara esta a punt de començar la més important".

Striper, sí, sí, ara comença la feina de veritat... on veuré si m'han servit aquests tres anys, on posaré en pràctica el que he anat aprenent...

Gurmet, gràcies!! la veritat és que segur que me'n trobaré, d'entrebancs... qui no se'n troba? però sempre s'ha de mirar endavant!! :)

zel ha dit...

Benvinguda a la colla...dels arbres que es mouen, ja m'entendràs!

Ull de cuc ha dit...

Zel, moltes gràcies!! dels arbres que es mouen? D'aquells que acaben donant uns fruits, i que hem vist créixer classe rere classe? :)