15 de juny de 2010

Retalls de... Murakami

No em cansaré mai de llegir aquest fragment. La força que va causar en mi quan vaig llegir-lo per primera vegada, ara ja fa més de tres anys, encara la mantinc. Amb el seu permís, Haruki Murakami...


¿Sabes lo que me parece a mí? Pues que la mayor parte de la gente vive creyendo que la vida y el mundo son, aunque con excepciones, básicamente coherentes. Cuando ocurre algo, siempre hay uno que dice: "o sea, que ha pasado esto porque aquello era así y asá", y en la mayoría de casos, todos exclaman: "¡Ah, claro!", y se quedan tan campantes. Decir cosas así, es como meter en el microondas un chawan-mushi* instantáneo, pulsar el botón y, cuando suena el "tin", abrir la puerta y: ¡ya está listo! ¿Dónde está la explicación? Quizás, en la oscuridad, el chawan-mushi instantáneo se convierta primero, en macarrones gratinados y, sólo luego, vuelva a ser, otra vez, chawan-mushi. Puesto que hemos metido chawan-mushi instantáneo en el microondas, creemos que, como consecuencia lógica, ha de salir chawan-mushi. Pero eso no es más que una suposición. Si alguien pusiera chawan-mushi instantáneo en el microondas y saliesen macarrones gratinados, se diría: "Me he equivocado. Lo que había puesto eran macarrones gratinados", o quizá sacara los macarrones gratinados y se dijera a sí mismo intentando convencerse: "No, no, esto a simple vista, tal vez parezca un plato de macarrones gratinados, pero en realidad esto es chawan-mushi".

*
Huevo cocido al vapor dentro de una taza acompañado de verduras, carne, etc.



Em sembla una reflexió realment fantàstica. En el fons, la vida i el món són incoherents i sempre intentem buscar-hi una explicació a les preguntes que no tenen resposta. De vegades, tot va més enllà... De vegades, no podem donar-ne cap, de raonament.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Una visió molt propera a la que tindria Hume. Murakami és tot un filòsof de la vida. En els seus llibres les coses són simplement com ell les narra, no com han de ser. I si el que diu no té explicació, doncs no en té. D'aquí el nostre desassossec en llegir-lo, no deixa indiferent, però no hi estem acostumats. Sabem que en volem més, que el tornarem a llegir... però necessitem temps per pair, i quan estem preparats, el cos ens torna a demanar Murakami.

Carquinyol ha dit...

La reflexió és molt raonada... però a mi m'ha fet entrar gana !!!!

Ull de cuc ha dit...

XeXu, en Murakami sempre m'ha fet despertar sensacions que no coneixia dins meu, des del primer llibre que m'he llegit seu. Aquest fragment, és del meu llibre preferit, de fet: El pájaro que da cuerda al mundo.

Sempre em deixa amb un regust estrany. Perquè és veritat. Experimenta amb móns diferents, ens fa viure coses desconegudes, rares... I suposo que és això el que m'agrada d'ell, la raresa. I que em fa pensar molt.

Carquinyol, doncs apa, a esmorzar!!! però... ara mateix, uns macarrons gratinats o un chawan-mushi, casi que no, oi? ;)

sànset i utnoa ha dit...

La Utnoa té pràcticament tota la seva obra. A mi, no sé que coi em passa, que mai m'hi he ficat.

Gran afirmació la d'en Murakami. Sempre fem l'esforç a donar-li a tot una explicació coherent. I, de vegades, seria millor deixar que les coses segueixin així. La coherència, que dón sentit, sovint ens en treu.

*Sànset*

lolita lagarto ha dit...

Llegiré Murakami!

explicacions i més explicacions per deixar-nos sempre la part més important la no raonable..
tenim un cervell i sempre estarem dividits..

Núr ha dit...

D'ell només em sonava la novel·la Tòquio blues, així que he fet un cop d'ull a veure què me'n deia l'oncle Gúguel. No n'he llegit cap, de llibre seu, però és un d'aquells que forma part de la llista immensa de «llibres/autors que algun dia llegiré».

Suposo que busquem sempre la coherència en les coses que passen perquè no entenem —o no volem acceptar— que les coses passen sense motiu... Veus? Em sortia l'expressió «sense motiu aparent»: aquesta expressió segur que sorgeix de la nostra incapacitat d'acceptar la incoherència, que les coses passin perquè sí.

Sóc una defensora molt ferma que en els estudis escolars ens falta ser capaços d'introduir els coneixements orientals, tant en filosifa, com en història, art, literatura, etc. D'aquesta manera, evitaríem tenir una visió tan eurocentrista (d'etnocentrisme europeu) i podríem gaudir de la literatura, l'art, la història orientals sense que ens semblessin tan magníficament impressionants: si els coneguéssim des de ben petits, podríem tractar els seus coneixements des d'una perspectiva més... serena?

Núr ha dit...

(Ho he tallat en sec, perquè me n'estava anant molt i no sabia com expressar el que vull dir...)

zel ha dit...

Gràcies! He penjat el video recomanat!!! Petons!

Joana ha dit...

L'estic llegint, El pájaro que da cuerda al mundo i alhora descanso uns dies perquè el trobo molt intens i necessito pair-lo, amb calma.
Moltes preguntes no tenen resposta i moltes coses no tenen causa i ens encaparrem a buscar significat a tot.
la vida és i cal viure-la potser sense complicar-nos-la tant.
M'ha agrada el text del microones.El vaig haver de rellegir :)

Ull de cuc ha dit...

Sànset, doncs ja t'hi pots posar! Segur que t'enganxa... té una manera ben especial de relatar les seves històries... com una droga!!! Jo també en tinc la majoria de la seva obra excepte algun dels últims... i és que cada llibre és una nova gran reflexió :)

Lolita lagarto, no et decepcionarà! T'ho asseguro!!!!

Núr, a la que puguis, llegeix-lo... el trobo brillant; i ja el trobava brillant molt abans que fos literatura "comercial". Suposo que sí, que tot el que no entenem - i per tant trobem incoherent - és perquè no ho coneixem (o no ho acabem de conèixer del tot). Realment, a voltes tenim poca mentalitat oberta.

I en el tema educatiu, encara més. Seria impensable introduir tècniques o visions orientals en la nostra educació!! Tot i ser culturalment molt diferents, també crec que seria molt enriquidor. Tranquil·la, t'entenc ;)

Zel, de res!! vaig pensar que amb el tema que estaves tractant, era un vídeo interessant que calia veure :) petonets!

Joana, aquest és el llibre que més m'ha agradat d'ell, però sí, és complex... ja fa temps que penso que quan tingui una estona, m'hi tornaré a posar: són d'aquells llibres que l'has de llegir un parell de vegades per arribar a entendre exactament el que creus que vol dir l'autor. Però sí, moltes preguntes no tenen resposta... perquè suposo que no sabem com respondre-les. Ara me'n vaig molt de tema, però és com la mort: durant segles ens hem fet milers de preguntes, però realment, ningú pot fer una afirmació verdadera en cap sentit. Només obtindrem aquesta resposta al morir.

Joan ha dit...

Nurakami m'encisa. És un d'aquest autors que sembla que no digui res ( i l'acusen d'això!) però captiva de mica en mica per la màgia que desprenen les seves reflexions. Escriu idees més que no pas fets i això m'encanta perquè trobo molt difícil reflexionar sobre l'ànima humana des d'una òptica tan senzilla com la que ell utilitza.

Ull de cuc ha dit...

Joan, estic totalment d'acord amb tu! les seves paraules fan que ens capbussem en el nostre interior per interpretar els seus pensaments... plens de màgia i realitat. Trobo que acaba fent una barreja perfecta.