22 de juny de 2010

Nenes

I em pregunto si tal dia com avui d'aquí a 10 anys, seguiré sentint les histories de policies que avui passen pel teu llit. O sentiré com n'és de dur treballar en un bar i no poder fer gaire vida social com la d'abans. Em pregunto si ja hauràs trobat el teu lloc en aquest món, si ja sabràs qui vols ser quan siguis gran. Em pregunto si encara ballaràs a la platja de cada festival de música. Em pregunto si encara patiràs pel mateix. Penso en la de vegades que hem fet unes Moritz en el nostre bar, i penso si encara existirà. Tanco els ulls i m'imagino si als estius ens trobarem per cantar cançons. Em torno a preguntar si als hiverns seguirem sortint de festa al nostre local èpic. Si tu ja tindràs la teva pròpia òptica o al final t'hauràs decidit i compliràs el somni de fer de camionera. Si tu estaràs excavant per algun racó de món. I si tu faràs de secretaria en alguna empresa gran. Em pregunto si totes nosaltres haurem trobat a la persona adequada i continuarem fent sopars fent cada dia més gran la família. Em pregunto si la complicitat que existeix, no morirà mai. Si les paraules que tant m'ajuden avui, també ho faran demà. Em pregunto com serem. Si seguirem volent el mateix que fa uns dies. Si seguirem pensant tenint les mateixes idees i visions. Em pregunto com estarà el món. Com seran les nostres vides.

Però suposo que la pregunta que em faig més important i que més em preocupa és si encara estarem juntes.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Per més que et preguntis i que et muntis pel·lícules, el futur et sorprendrà, no pots preveure res. D'aquí a un temps poques coses de les que has dit t'importaran, les hauràs oblidat. El que no hauràs oblidat és la gent, malgrat que l'evolució de cadascú pot fer que alguns ja no continuïn al teu costat. Però tindràs altres coses i altra gent, per això no has de patir. I el que vulguis conservar, comença a lluitar-ho des d'avui mateix.

Striper ha dit...

Doncs si t'amoina les respostes no et fasis les preguntes i viu cada instant amb optimisme , sensualitat i felicitat.

Carquinyol ha dit...

El futur és impredectible... per a tot el demès... la teoria de les supercordes !! :P

Va, sense conyes, si teniu un grau elevat d'amistat i fraternitat potser no perdreu mai aquest relació sempre que feu un petit esforç.

Jordi ha dit...

Això és el que importa, si estareu juntes o no. Perquè si ho esteu, segur que fareu el us vingui de gust fer, i això serà el més important!

myself ha dit...

Continuareu estant juntes si vosaltres voleu. Mantenir les amistats que realment importen és molt important, segur que ho aconseguir. Pel que fa a la resta, no se sap mai, fins que no et passa el que t'hagi de passar.

Albert B. i R. ha dit...

No podem saber què ens depara el futur, però si l'amistat és bona i sincera, de ben segur, quan la necessitis, aquesta persona estarà al teu costat.

Ull de cuc ha dit...

Gràcies a tots/es pels comentaris, suposo que com alguns dieu, s'ha de lluitar per conservar-les... i jo ho intento, el que passa és que a vegades les coses no es fan com s'haurien de fer i aleshores es fa massa difícil seguir. Tot i això, me les estimo amb bogeria i són la meva segona família, no sé què faria sense elles... Però sí, jo crec que quan les necessitis, hagi passat el que hagi passat, hi seran. Juntes juntes o juntes en la distància :)

Núr ha dit...

Els camins de la vida són inescrutables... per a tota la resta, subscric paraula per paraula el comentari d'en XeXu.

Ull de cuc ha dit...

Núr, cert, no se sap mai el que pot arribar a passar... El temps i les accions ho diran!