18 de juny de 2010

Com el dia i la nit

I ha estat en el moment en què tu m'has vist la lluna i jo el teu sol, que hem entès que érem oposats. Oposats però complementaris. Necessaris. I és que encara que un doni energia i l'altre calmi la festa, que un sigui més fosc i l'altre més clar, que encara que un dormi i l'altre estigui ben despert; no podríem viure separats.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Espero que estiguem parlant de tatuatges, i si no, a què espereu? Maca la reflexió, els complementaris són bons, la diferència és bona mentre es compensi. Pinta bé això que expliques, no?

joanfer ha dit...

Als extrems sempre és més positiu veure-hi complementació que no pas diferència... Bon post! ;)

Ull de cuc ha dit...

XeXu, la veritat és que la inspiració ve d'una cosa que em va passar ahir al metro amb uns collarets... no tatuatges ;) però em va venir aquesta idea al cap, ves. Oposats que s'atrauen.

Joanfer, doncs sí. Val més veure la bona diferència que la dolenta incompatibilitat. Gràcies! ;)

zel ha dit...

sigui com sigui, podríem parlar d'amor....

Striper ha dit...

tant es la font d'inspiració t'ha quedat molyt be.

GURMET ha dit...

Mira jo he deixat anar l'imaginació i he somrigut.

Jordi ha dit...

Un sempre compensa l'altre per tal de crear l'equilibri perfecte!

Ull de cuc ha dit...

Zel, sí... amor, amor.

Gràcies, Striper!!!

Gurmet, m'alegro que t'hagi dibuixat un somriure a la cara el meu escrit ;)

Jordi, doncs sí... cadascú posa el seu granet perquè la balança no pesi més d'un cantó que de l'altre!

sànset i utnoa ha dit...

És que no hem de ser iguals, ens hem de complementar. Ho has deixat ben clar!

*Sànset*

Ull de cuc ha dit...

Sànset, si fóssim iguals... quin avorriment!! No hi hauria emoció!

Joan ha dit...

Ai, què bonic l'eclipsi.

Ull de cuc ha dit...

Sí, Joan, i que sempre hi sigui ;)

myself ha dit...

Molt bona imatge. És bonic veure que dues peces encaixen.

Ull de cuc ha dit...

Myself, doncs sí... és una mica com el ying i el yang, no? :) Com un trencaclosques...