Doncs sí. Estic cansada. Porto tres dies sencerets treballant fins les nou de la nit... una delícia pels meus peus. I avui no tinc ganes de fer res. Havíem dit de fer una platja, i fer res a la platja era una bona opció perquè almenys m'hagués tocat el sol que estic molt blanca, però es veu que els núvols negres assasins amb pluja tornen. Així que el sofà m'espera. Pensava en unes pipes, aigua fresca i Friends - sí, un cop l'any em torno a remirar les temporades completes i no me'n canso.
Doncs sí. Estic sense cotxe. Avui fa una setmana que va fer un pet i em va abandonar. El mecànic diu que el motor està trencat i que com amic, em diu que no l'arregli - diria que la broma són uns 3.000€ més mà d'obra -, així que demà toca anar a mirar cotxes de segona mà. Ja em fa il·lusió, en el fons, que el meu pobre peugeot estava vell i estrenar coses sempre agrada (encara que siguin coses que ja estan estrenades per altres!).
Doncs sí. Al final Sant Joan va anar força bé... Tot i que tal i com parlava en el post anterior, tot s'està desmuntant una mica. Amb certa persona em costa parlar-hi. De fet, m'estic adonant de certes situacions que no m'agraden, que més aviat, em molesten. Però suposo que no hi puc fer més que parlar-hi, en el fons. Els focs artificials i els petardus es van apagant de mica en mica.
Doncs sí. Sembla que parli en un to trist, però no estic pas malament. Ens anem trobant amb pedres que només cal apartar. I el camí, tot i no ser recte, no m'està costant excessivament. Segur que 'viure' és la paraula.
Doncs sí. Estic sense cotxe. Avui fa una setmana que va fer un pet i em va abandonar. El mecànic diu que el motor està trencat i que com amic, em diu que no l'arregli - diria que la broma són uns 3.000€ més mà d'obra -, així que demà toca anar a mirar cotxes de segona mà. Ja em fa il·lusió, en el fons, que el meu pobre peugeot estava vell i estrenar coses sempre agrada (encara que siguin coses que ja estan estrenades per altres!).
Doncs sí. Al final Sant Joan va anar força bé... Tot i que tal i com parlava en el post anterior, tot s'està desmuntant una mica. Amb certa persona em costa parlar-hi. De fet, m'estic adonant de certes situacions que no m'agraden, que més aviat, em molesten. Però suposo que no hi puc fer més que parlar-hi, en el fons. Els focs artificials i els petardus es van apagant de mica en mica.
Doncs sí. Sembla que parli en un to trist, però no estic pas malament. Ens anem trobant amb pedres que només cal apartar. I el camí, tot i no ser recte, no m'està costant excessivament. Segur que 'viure' és la paraula.