28 de juliol del 2010

tem-po

Diuen que quan un/a no té temps per fer alguna cosa (diga-li x) és perquè ha posat quelcom més important per ell/a al davant; ja que tenim les nostres preferències i les nostres prioritats. Tot i així, no vol dir que no pensi en vosaltres i els blocs, però la feina m'impedeix fer una vida social (i virtual) digna, i em retalla força el dia...

Però contaré fins a nou i somriuré. Nou dies per les meves merescudes vacances!!

I us informo que: definitivament ja sóc mestra, definitivament començaré un màster de la llengua de signes l'octubre vinent i, no tant definitivament, que pot ser que ja tingui feina en una escola bressol. Són o no són motius per somriure tot i la feina?