31 de maig del 2010

Res de res

I res passa quan me n'adono que ja no et tinc dins meu. Res. Ni un sol batec fora de lloc, ni una sola llàgrima amarga, ni cares llargues, ni dolors estomacals. Ja no volen les papallones, atamorides en veure't. Quan me n'adono que ja no hi ets, només somric pel que vam ser i pel que hem deixat de ser.

I és que ja ho tenim, això, els cucs: que ens endinsem sota terra quan cal i tornem a sortir per gaudir de la llum del sol. I és que el sol que ara m'escalfa fa que tot el demés hagi estat només un assaig... per poder viure de veritat.

27 de maig del 2010

Cucs de terra

Espera, què hi tinc aquí? Això és real o estic somiant? Semblen cucs. Cucs que m'estan rossegant els ulls. Com si intentessin esborrar alguna cosa que he vist. Potser s'han perdut i han entrat per algun forat que no tocava... o potser són, simplement, els cucs que viuen a l'interior de les persones.

Aquells que et fan plorar, cridar, pensar, magrejar, dormir, sortir, callar i riure.

Cucs?