28 de juny del 2010

Doncs sí...

Doncs sí. Estic cansada. Porto tres dies sencerets treballant fins les nou de la nit... una delícia pels meus peus. I avui no tinc ganes de fer res. Havíem dit de fer una platja, i fer res a la platja era una bona opció perquè almenys m'hagués tocat el sol que estic molt blanca, però es veu que els núvols negres assasins amb pluja tornen. Així que el sofà m'espera. Pensava en unes pipes, aigua fresca i Friends - sí, un cop l'any em torno a remirar les temporades completes i no me'n canso.

Doncs sí. Estic sense cotxe. Avui fa una setmana que va fer un pet i em va abandonar. El mecànic diu que el motor està trencat i que com amic, em diu que no l'arregli - diria que la broma són uns 3.000€ més mà d'obra -, així que demà toca anar a mirar cotxes de segona mà. Ja em fa il·lusió, en el fons, que el meu pobre peugeot estava vell i estrenar coses sempre agrada (encara que siguin coses que ja estan estrenades per altres!).

Doncs sí. Al final Sant Joan va anar força bé... Tot i que tal i com parlava en el post anterior, tot s'està desmuntant una mica. Amb certa persona em costa parlar-hi. De fet, m'estic adonant de certes situacions que no m'agraden, que més aviat, em molesten. Però suposo que no hi puc fer més que parlar-hi, en el fons. Els focs artificials i els petardus es van apagant de mica en mica.

Doncs sí. Sembla que parli en un to trist, però no estic pas malament. Ens anem trobant amb pedres que només cal apartar. I el camí, tot i no ser recte, no m'està costant excessivament. Segur que 'viure' és la paraula.

7 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Donc sí, de tant en tant les pedres que molestes s'han d'apartar, ja que algunes misteriosament cada vegada es fan més grans i acaben espatllant el motor de les coses...

Això de rememorar antigues temporades amb pipes em sóna moltíssim... tot i que la sèrie no coincideixi !!

=)

Anònim ha dit...

Després de treballar fins a aquestes hores, almenys avui podràs descansar.
De pedres tots en tenim. El problema és que alguns cops no le spodem apartar ni saltar i ens impedeixen avançar. Els darrers dies em sento una mica així. Espero tenir la teva força i ser capaç de superar-les!

Sergi ha dit...

Doncs sí, es tracta de viure. El més important és la comunicació, les coses clares, parlar del que preocupa. El que no es pot fer és deixar-ho passar, si no es va acumulant i arriba un dia que peta, i llavors ja no s'hi pot fer res.

Núr ha dit...

Doncs no, jo no et noto pas gaire trista, sinó forta davant els problemets que et vas trobant. I això és molt bo!

I sí, cal parlar les coses abans que sigui massa tard i esdevinguin imparlables.

sànset i utnoa ha dit...

Quanta raó.

Fet i fet, segur que totes les pedres tenen una altra cara. És qüestió de saber-la trobar!

*Sànset*

zel ha dit...

Així cal prendre's les coses, ara, cal ser forta, eh? i saber fer-ho!

Ull de cuc ha dit...

Carquinyol, maleïdes pedres que espatllen motors!! ;) però bé, ja tinc cotxe!! i molt contenta :) ...pipeeees, pipeeees!!

Albert B. i R., espero que estiguis millor que fa un mes!! (carai, sí que ha passat el temps...). Les pedres sempre s'acaben saltant, ja ho veuràs!

XeXu, aquest és un tema que també he tancat més o menys. Les coses ja es van parlar en el seu moment i crec que la normalitat ha tornat a trucar a les nostres portes. Creuem els dits... i seguim cuidant dels nostres igualment :)

Núr, suposo que al cap i a la fi, és la gent del meu voltant la que em fa ser així de forta (bé, jo també hi poso de la meva part, clar, jeje). Guapaaaa!!

Sànset, és el que tenen les pedres, sí, que cal ser llest i donar'ls-hi una empenta perquè es girin... i girant la truita, les coses es vegin d'una manera diferent ;)

Zel, estic segura que podré!!! ;)