8 de juny del 2010

Carpes

I les carpes volien tocar el cel, la lluna. La festa no es volia acabar. Però els records li feien males jugades i l'únic que volia era poder tornar a respirar aquell perfum de temps perdut... De tornar a mirar aquell cel sabent que les coses tornarien a passar sense més, sense sorpresa, amb un destí: sabent que les coses no havien canviat. De fet, les coses només havien seguit el seu curs.

I és que en el fons, entenia que la vida donava massa voltes com per estar parat.

10 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

sempre voldrem respirar el perfum de temps perdut, tot allò que es perd es torna màgic en el record.

Núr ha dit...

El perfum del temps perdut em fa pensar en un passat bunik; si no, es tractaria del tuf del passat. I malgrat que les coses passin amb un destí, la vida mai no deixarà de sorprende'ns, perquè les olors del futur sempre són noves desconegudes.

Ull de cuc ha dit...

Lolita lagarto, la veritat és que en el seu temps, sí que va existir-hi la màgia... i somric al recordar-ho, però a vegades no voldríem recordar, sinó viure-ho de nou... :)

Núr, és cert que el futur no el coneixem (almenys no del tot), i que mil coses són les que poden passar... però hi ha certes decisions que un mateix pren, que fan agafar un camí concret. Qui sap, però, si la vida em depara olors del futur, ja conegudes...!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Gatet??

Ull de cuc ha dit...

Mmmmm... més que gatet una yuna que estava perduda entre objectes, Menta! Ara sí? ;)

myself ha dit...

Quina imatge més suggerent cuqueta! M'encanta! El camí de la vida? no ens podem aturar mai, no...

Petons!

rits ha dit...

doncs, però a vegades cal aturar-nos, descnasr i veure que les coses segueixen el seu curs, i mirar endavant.

GURMET ha dit...

Normalment recordem el bo, i deixem aparcat el dolent i lo queens pogui transprtar a un mal recor fuguim..

sànset i utnoa ha dit...

I si la vida dóna voltes, el millor que podem fer és acompanyar-la!

*Sànset*

Ull de cuc ha dit...

myself, la vida sempre ens empeny!! :)

rits, cal aturar-nos per fer balanç, reflexionar i observar com evoluciona tot al nostre voltant, però... durant poca estona! ;)

Gurmet, de vegades són els mals records els que sempre tornen... suposo que sempre depèn de l'estat d'ànim pel que estigui passant un mateix... però si, de totes maneres, els bons sempre estan a flor de pell :)

Sànset, estic d'acord amb tu!! acompanyem-la! això sí, sense marejar-nos ;)