9 de novembre de 2010

Peça a peça


Sí. 180 ml d'aigua, 6 cullerades de llet i 3 de cereals. Ho barregem bé i a escalfar-ho una micona al microones. En qüestió de 3 minuts, ja tinc al X. estirant-me dels pantalons vermells com si m'estigués dient, amb aquella carona taaaaaaan divertida i aquells ullets blaus enormes, que ja té gana. 6 mesos de vida, només. I la de coses i coses per les que ja ha rigut... L'A., en canvi, és el més gran - 9 mesos - i l'hem de vigilar molt... perquè a la que deixem la porta de la classe oberta, ens surt raptant com si fos un soldat en guerra!! El petit P. i la petita N. ho estan descobrint tot des de fa ben poc... amb gairebé 5 mesos són els més menuts d'aquest curs: tranquils, pacients, dormilegues - que és el que els hi toca, vaja! - i molt observadors. L'altre N. tot just fa unes setmanes que es comença a aguantar asseguda... és tot un esforç per ella, però li agrada molt més estar així que no pas de bocaterrosa! Té uns ulls molt vius i una mare boja i encantadora que ens fa somriure a totes!! La D. és una de les més rondinaires... tot està en silenci, sona una música suau i els infants juguen amb pilotes o la panera dels tresors... i de sobte, sense que res hagi passat, la D. es posa a plorar com si l'estiguessin matant!! Li va la marxa, així que l'únic que haig de fer és fer-li l'arri tatanet per calmar-la... Ja ens explica moltes coses - titititatatatatata babababa buuu - i ens fem un tip de riure quan es posa a picar de mans. Però qui em té enamorada... és el G., que deu tenir uns 8 mesos aproximadament. Potser és un ploraner, potser està massa acostumat a estar a coll o a la cadireta, potser no vol acabar-se el bibi i xiscla i em treu la mà, potser li costa dormir, potser encara va una mica endarrerit en certes coses, però... Quan de 13h a 14h estem junts, me'l menjaria. Sé que té problemes i segurament per aquesta raó tinc ganes de ser al seu costat i ajudar-lo a créixer al seu ritme. A mi també m'hagués agradat que algú fes el mateix si m'hagués trobat en les seves condicions.

Ser mestra amb els més petits de la casa m'està encantant... realment, no hauria pogut triar millor.

6 comentaris:

kika ha dit...

que bé que t'ho passes!!! :-)

lolita lagarto ha dit...

oh! quina envegeta (de la que no fa mal)!!
preciosos locos bajitos!

XeXu ha dit...

No cal que ho juris! T'imagino explicant això i caient-te la bava, així que quan estàs amb ells ja deu ser l'hòstia. Està molt bé que gaudeixis de la feina que has triat.

sànset i utnoa ha dit...

Si t'agrada tant segur que deixa de ser una feina!

*Sànset*

Joan ha dit...

Doncs a gaudir-ho. Va, ja passem la fregona.

Ull de cuc ha dit...

Kika, m'ho passo teta amb els peques!!!!

Lolita lagarto, el meu xicot sempre m'ho diu: "Si jo aguanto els teus nens per tu, aguantaràs al meu jefe per mi?" ;)

XeXu, ni els pares saben que em menjaria als seus petits... a petons!! I de fet, ja ho faig, jeje!

Sànset, tens tota la raó del món... crec que mai es convertirà en una obligació el fet d'anar a treballar :)

Joan, gràcies per passar la fregona! M'està quedant el bloc ple de babes!! ;)