22 de novembre de 2010

Baixes i altes


Estic dos dies de baixa - això implica, quatre dies al llit passant la febre i la faringitis -, i les coses canvien en un obrir i tancar d'ulls. Resulta que han fet fora a dues persones de l'escola bressol. Sí, sí. I avui, la jefa m'ho explicava per telèfon al tornar del metge. M'han dit que em traslladen de classe, o sigui que ja no estaré amb els nadons (com t'enyoraré, G.!! Aviam si amb una mica de sort, ens trobem al migdia quan faci dormitori...). I per qui més greu em sap és especialment per una de les noies que ja no hi serà... Ens havíem fet força, ja que compartíem l'hora del migdia... I ens enteníem molt bé... A més, ara s'estava reformant el pis amb el seu xicot i... pf... Ja ho sé, ja sé que jo no en tinc cap culpa... Que a mi només m'aguanten - entre cometes - i em van agafar perquè necessitaven algú amb el títol de mestra. Res més. Però em sap greu. Em fot.

I demà... a començar de nou, com aquell qui diu...

12 comentaris:

Jordi ha dit...

A recuperar-se de la faringitis i... sí, la vida és una putada rere putada. Sap greu per les bones persones!

sànset i utnoa ha dit...

Ja et pot ben fotre. Sempre ens ha de saber greu. Ara però, toca ser egoïsta i pensar que potser aquest és el motiu pel qual tu t'has quedat.

*Sànset*

Josep ha dit...

Treballes a una escola bressol?

Ull de cuc ha dit...

Jordi, i tan greu... i tan greu...

Sànset, no em crec millor que les altres en la meva feina i menys en aquest moment de la meva vida, que he acabat fa relativament poc. Sí que és cert que m'adapto molt bé allà on vaig i que treballo molt, però hi ha gent que potser està més "capacitada" que jo (diga-li experiència) i em sap greu que un paper ens converteixi en diferents... Jo em mereixo la feina però ella també.

Josep, doncs sí, des de l'1 d'octubre! :)

Joana ha dit...

Bafs d'eucaliptus i com nova!
Sí que ens sap greu quan fem migues amb una companya...

Ull de cuc ha dit...

Joana, gràcies pel consell! Però... no hi podem fer res, oi? Els de dalt manen...

lolita lagarto ha dit...

fes gàrgares, moltes gàrgares amb mel i llimona i aigua calenta...!
la mel però, no t'endolcirà la trista tornada.. em sap greu..

XeXu ha dit...

I a fer com que aquí no ha passat res, que és el que més fot. Aquestes coses dolen, sembla que ningú se'n salva, i als que manen els perden les formes. Però diuen que no hi ha altra remei, oi? Sort amb les teves noves tasques. I cuida't.

Ull de cuc ha dit...

Lolita lagarto, la mel ja la tinc em mà fa dies... i encara que no m'agradi, el meu pare em fa infusions de saüc... I sí, trista tornada... no ho sé pas si encara hi seran, si ja no hauran tornat des de divendres... en fi.

XeXu, doncs sí. Però el primer que faré, ho tinc molt clar, és preguntar per ella si més no, a la meva antiga companya de classe... i si cal, telèfon i apa. Però sí, si no estàs al capdavant, poca feina pots arreglar, suposo... tota una llàstima.

menxu ha dit...

Ànims! Prent-te aquests dies per descansar. Sempre dic que no hi ha mal que per bé no vingui... encara que al principi foti :(

Joan ha dit...

Ai, ai. Si és que no pot pot ni babejar tranquil(·la, en aquest cas).

Agafa aire.

Ull de cuc ha dit...

Menxu, gràcies pels ànims! realment avui ha estat un dia molt dur, Joan... i al plegar, l'aire se m'ha escapat tot, no he pogut més i un cop al cotxe, llàgrimes avall... semblo tonta...