10 de setembre de 2010

One year ago...

Ha passat un any... sí, just el dia de la diada farà un any que les nostres boques es van trobar per primera vegada. Ens coneixíem, sí, però mai m'havia parat a pensar en tu com alguna cosa més que algú que em trobava a la discoteca, amb el qual només intercanviava les quatre paraules de sempre... I la veritat és que aquella nit em vas sorprendre de totes totes. I potser no vas fer res especial. Potser res va ser especial en sí. Però jo vaig notar alguna cosa dins meu. I mentre em parlaves, i mentre vam esmorzar, i mentre vam caminar durant aquelles sis hores, i mentre vam seure en aquell banc que ja és com nostre, i mentre... I mentre la vida anava seguint, jo seguia amb ella. Potser amb por, els primers dies. Portava massa mal dins meu com per rebre'n més. Però a vegades t'ho has de jugar tot a una sola carta... I aquesta vegada, vaig guanyar.

Un any al teu costat que m'ha fet obrir els ulls amb els nois. Un any al teu costat que m'ha fet sentir la més feliç, malgrat les nostres diferències. I tal i com deia aquí, els oposats s'atrauen. I bé... no trobaré millor esquena que la teva per pintar tots els quadres que ja tenim en la nostra galeria de petons i carícies. No vull res més, no necessito res més.

I com diu en Xexu, a vegades no fan falta massa paraules per dir el que realment sents... així que, gràcies.

9 comentaris:

kika ha dit...

que bé! ja teniu doble motiu per a celebrar demà. i aquest es mereix una bona celebració. per molts anys!

XeXu ha dit...

Doncs això segueix sonant molt bé. Com canvia la història quan estem bé, i que ràpid ens adonem que ja ha passat un any. Un any ben a gust i ple de poques paraules.

Joan ha dit...

Temps, curiosa percepció.

lolita lagarto ha dit...

segur que ha esta un any molt condensat.. com la llet...! i la llet!
en sírio que me n'alegro un munt!

Núr ha dit...

aix, que bunik! :D Visca l'amour! I que duri per sempre! Quina Diada més especial!

Jordi ha dit...

Ostres, que bonic! És maco veure com triomfa l'amor! Que us seguiu estimant pels segles dels segles i passin moltes diades que us facin recordar la primera! Visca els cucs i visca Catalunya!

myself ha dit...

Que bonic. Espero que gaudiu molt de temps de recorre-us l'esquena! Me n'alegro molt que tinguessis la sort de trobar-lo i que ja faci un any!

sànset i utnoa ha dit...

Només ens resta felicitar-te pel teu -vostre- primer any!

*Sànset*

Ull de cuc ha dit...

Gràcies a tots i totes!! La veritat és que es fa estrany, que ja hagi passat un any... quan sembla ahir... però sembla que portem tota la vida junts... no us ha passat mai? Són sensacions ben estranyes :)