7 de febrer de 2011

Volar

Crec que no podria expressar el que sento en aquests moments en paraules... Però ho intentaré.

Suposo que la sensació que tinc és similar a la de volar. Sí. A la d'estar volant. No com un ocell, ni tampoc com un super heroi. Es tracta de volar en esperit, com si ho estigués veient tot des d'una altre perspectiva. Com si m'hagués convertit en un núvol que sobrevolés els pobles i les ciutats, i s'impregnés de tota la meravella arquitectònica, del seu paisatge verd i també de les seves llums que ho inunden tot. Imagineu-vos allà dalt amb mi... què sentiu? Llibertat? Pau? Tranquil·litat? Doncs sí, així és com em sento jo. I feliç. Molt feliç. Ja ho vaig dir en el seu moment, però crec que tinc un àngel que em controla.

Què tal? Sí, estic volant...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs ja et deu haver costat baixar un moment per escriure aquest post. Hi ha estats que val la pena no abandonar mentre duren, cal aprofitar, que ja coneixem tots les fluctuacions. Vola tant temps com puguis!

Jordi ha dit...

Volar... ummm... ha de ser tant meravellós veure-ho tot des de dalt, estar en un núvol permament i pensar només en com n'ets d'afortunat... Gaudeix-ne molt!

Joan ha dit...

Apa doncs, a gaudir-ne. I tot això sense haver fumat res estrany? Caram, caram.

rits ha dit...

vola, vola ben amunt!

zel ha dit...

Jo somio sovint que volo!