28 de juliol del 2010

tem-po

Diuen que quan un/a no té temps per fer alguna cosa (diga-li x) és perquè ha posat quelcom més important per ell/a al davant; ja que tenim les nostres preferències i les nostres prioritats. Tot i així, no vol dir que no pensi en vosaltres i els blocs, però la feina m'impedeix fer una vida social (i virtual) digna, i em retalla força el dia...

Però contaré fins a nou i somriuré. Nou dies per les meves merescudes vacances!!

I us informo que: definitivament ja sóc mestra, definitivament començaré un màster de la llengua de signes l'octubre vinent i, no tant definitivament, que pot ser que ja tingui feina en una escola bressol. Són o no són motius per somriure tot i la feina?

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs sí que són motius i t'hem de felicitar. Cada moment té les seves coses, i cadascú té les seves necessitats. Jo em sembla que, per més feina que tingués, no podria evitar seguir amb el blog. Ara, sempre hi pot haver coses que m'ho impedeixin. Però creuem els dits.

Striper ha dit...

Enhorabona, gaudeix de aquest bones noves.

Joan ha dit...

Avui ja pots comptar fins a vuit, doncs. I per tant, un motiu més per somriure.

sànset i utnoa ha dit...

I tant que són uns bons motius!

Felicitats i endavant!

*Sànset*

Jordi ha dit...

I tant que sí! Moltes felicitats i a lluitar pel que vols!

kika ha dit...

moltes felicitats!!! i que segueixis així de productiva!!!

Ull de cuc ha dit...

Gràcies!!!!