31 de maig del 2010

Res de res

I res passa quan me n'adono que ja no et tinc dins meu. Res. Ni un sol batec fora de lloc, ni una sola llàgrima amarga, ni cares llargues, ni dolors estomacals. Ja no volen les papallones, atamorides en veure't. Quan me n'adono que ja no hi ets, només somric pel que vam ser i pel que hem deixat de ser.

I és que ja ho tenim, això, els cucs: que ens endinsem sota terra quan cal i tornem a sortir per gaudir de la llum del sol. I és que el sol que ara m'escalfa fa que tot el demés hagi estat només un assaig... per poder viure de veritat.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Un post producte d'una gran tranquil·litat. Poder escriure això és una bona cosa. Però sentir-ho de veritat, ja ni t'explico.

Ull de cuc ha dit...

XeXu, la veritat és que n'estic molt de tranquil·la en aquest aspecte... he treballat a fons tot el que bullia en el meu interior i he pogut fer que no em cremés. S'agraeix sentir-se així :)

lolita lagarto ha dit...

Si et sents així és que has aconseguit sentir el que creies que havies de sentir,a mi això no em passa, els sentiments van al seu aire..!

Ull de cuc ha dit...

Lolita lagarto, si he aconseguit sentir-me així és perquè he fet tot un treball... i perquè suposo que he trobat LA persona que m'ho fa veure tot d'una manera diferent. No ho sé, sort? La veritat és que molta :)

Xitus ha dit...

ôbviament el treball és fonamental, sense treball passa el temps i no es guareix res. Jo també vaig ser cuc en aquest aspecte, i també he tret el cap tímidament de nou per tornar a rebre la llum del sol.
:)
Bon blog!!

Ull de cuc ha dit...

Xitus, sí, el treball és imprescindible... qui no treballi els seus sentiments, malament... Doncs, benvingut al cau, amic cuc! sort que sempre surt el sol de nou, eh? :)

Gràcies!!!