23 de setembre del 2010

Nova aventura a la vista!

...sembla increïble com tot acaba encaixant. I bé, suposo que fins ahir no m'ho vaig acabar de creure.

Ahir vaig firmar el meu primer contracte per treballar del que he estudiat. Sí, senyors/es!! A partir de l'1 d'octubre, una servidora començarà un horari de 8:30 a 14:30 en una escola bressol de molt a la vora d'on viu, formant part d'un equip com a mestra i treballant colze amb colze amb els més petits de la casa, els nadons. Un horari amb perfecte combinació amb el màster, i a més a més, amb un bon sou!! (clar, tot comparant-ho amb el que he anat guanyant fins ara, és una fortuna). I tothom em diu que tinc una flor al cul... La veritat és que he tingut sort, sí. Però també m'he mogut!!

No ho sé... No voleu dir que en el fons sí que funciona el tema de ser positiu amb la vida? Jo crec que sí, que podem aconseguir qualsevol cosa que ens proposem. Qualsevol.

11 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

això espero!
felicitats cuca!

Sergi ha dit...

Ui, jo sóc terriblement negatiu amb la vida i he tingut sort molts cops. També en vaig tenir quan vaig aconseguir la feina on estic, i aviat farà dos anys. Felicitats, esperem que vagi molt bé.

myself ha dit...

Moltes felicitats!!

Striper ha dit...

Enhorabona!!

RaT ha dit...

Felicitats!!!! tens raó, cal ser positiu si vols que arribin coses bones. Voy p'alla!!!

Ull de cuc ha dit...

Lolita lagarto, això espero jo també! :)

XeXu... i perquè aquesta negativitat amb la vida?? no ho sé, jo la veritat és que crec de totes totes que si li somrius a la vida, ella també t'acaba somrient ;)

Gràcies, myself!!!

Merci, Striper!!!

Doncs sí, Rateta Miquey, crec que és la clau! Gràcies per la felicitació!!

sànset i utnoa ha dit...

Primer de tot: moltes felicitats!

Sobre això de ser positiu davant la vida... no crec que sigui el detonant perquè tot ens vagi rodat. Ara, segur que hi ajuda molt. Ser positiu només pot comportar beneficis!

*Sànset*

Imagina... ha dit...

Enhorabona! És una oportunitat per créixer i per aprendre del que, malgrat alguns entrebancs, és una feina fantàstica: la d'educar els infants, d'ajudar-los a descobrir i deixar-te sorprendre cada dia! A veure si aviat ens fas cinc cèntims de l'experiència!

Ull de cuc ha dit...

Sànset, doncs jo crec que n'és una GRAN part de la vida, el ser positiu... sinó... no ho sé, no entenc perquè tot em va tan bé!!! ;)

Imagina..., o Vanesa, gràcies!! És increïble la d'hores que me'ls passo observant, aprenent de les seves accions, babejant al veure'ls créixer cada dia una mica més... avui ens emocionàvem amb la meva companya, perquè algun d'ells ja comencen a gatejar! M'encanta!!!!

Josep ha dit...

Quanta responsabilitat, que són molt petitons!!

Ull de cuc ha dit...

Sí, Josep, són molt petitons però algú ha de fer aquesta feina!! I jo la faig amb molt de gust i amb molta responsabilitat... si no m'agradés o pensés constantment en el que això comporta, segur que no hi seria, a l'escola! ;)