23 de setembre del 2010

Nova aventura a la vista!

...sembla increïble com tot acaba encaixant. I bé, suposo que fins ahir no m'ho vaig acabar de creure.

Ahir vaig firmar el meu primer contracte per treballar del que he estudiat. Sí, senyors/es!! A partir de l'1 d'octubre, una servidora començarà un horari de 8:30 a 14:30 en una escola bressol de molt a la vora d'on viu, formant part d'un equip com a mestra i treballant colze amb colze amb els més petits de la casa, els nadons. Un horari amb perfecte combinació amb el màster, i a més a més, amb un bon sou!! (clar, tot comparant-ho amb el que he anat guanyant fins ara, és una fortuna). I tothom em diu que tinc una flor al cul... La veritat és que he tingut sort, sí. Però també m'he mogut!!

No ho sé... No voleu dir que en el fons sí que funciona el tema de ser positiu amb la vida? Jo crec que sí, que podem aconseguir qualsevol cosa que ens proposem. Qualsevol.

10 de setembre del 2010

One year ago...

Ha passat un any... sí, just el dia de la diada farà un any que les nostres boques es van trobar per primera vegada. Ens coneixíem, sí, però mai m'havia parat a pensar en tu com alguna cosa més que algú que em trobava a la discoteca, amb el qual només intercanviava les quatre paraules de sempre... I la veritat és que aquella nit em vas sorprendre de totes totes. I potser no vas fer res especial. Potser res va ser especial en sí. Però jo vaig notar alguna cosa dins meu. I mentre em parlaves, i mentre vam esmorzar, i mentre vam caminar durant aquelles sis hores, i mentre vam seure en aquell banc que ja és com nostre, i mentre... I mentre la vida anava seguint, jo seguia amb ella. Potser amb por, els primers dies. Portava massa mal dins meu com per rebre'n més. Però a vegades t'ho has de jugar tot a una sola carta... I aquesta vegada, vaig guanyar.

Un any al teu costat que m'ha fet obrir els ulls amb els nois. Un any al teu costat que m'ha fet sentir la més feliç, malgrat les nostres diferències. I tal i com deia aquí, els oposats s'atrauen. I bé... no trobaré millor esquena que la teva per pintar tots els quadres que ja tenim en la nostra galeria de petons i carícies. No vull res més, no necessito res més.

I com diu en Xexu, a vegades no fan falta massa paraules per dir el que realment sents... així que, gràcies.

8 de setembre del 2010

...?




Reitero lu dit. Poc temps. O massa. Tot depèn de la perspectiva de cadascú.